dimecres, 26 de setembre de 2012

RESUM DEL TRACTAT AMB SERVEIS SOCIALS

A continuació us pasem un resum de la reunió mantinguda amb la senyora Isabel de Serveis Socials el passat dia 18 de setembre d’enguany


A.     Repartiment d’aliment fresc. Es va tractar en primer lloc el tema de les absències de les diferents famílies que tenim assignades. Al respecte, es comenta que a final de mes es revisaran les dades i es prendran les mesures pertinents quan s’observin tres faltes consecutives sense avís o justificació prèvia. Es generaran les noves llistes de les famílies assignades per serveis socials.

B.     Pa del forn Santanach (Martí Molins). Degut a les vacances, el mes d’agost ha estat força irregular i no disposem de dades d’assistència respecte a la llista de famílies assignades per a la recollida de pa, la qual es va lliurar al forn. Després de parlar amb la senyora Pepi (mestresa del forn), s’ha comunicat a la senyora Isabel de serveis socials, la seva disposició d’ampliació d’oferta de pa per a lliurar en un futur proper . Amb aquesta información, serveis socials confeccionarà una nova llista de famílies, la qual es lliurarà al forn per duplicat per a què puguin portar un millor control.

C.     A requeriment nostre, la senyora Isabel ens explica les necessitats del nostre barri, indicant-nos en primer lloc que la que més costa cobrir és la d’acompanyament de la gent gran. Hem hagut d’admetre que erem conscients que la nostra associació no había estat capaç de donar una resposta significativa a aquesta mancança. Per una altra banda, ha comentat que esperen una gran demanda de recursos de suport escolar (Projecte jove, Save the children,..) Ens hem posat a la seva disposició per a què, en cas de necessitat, no dubti en recorrer a l’associació, i d’aquesta manera, en la mesura de les nostres possibilitats, puguem aportar els nostres recursos.

D.    Hem exposat el cas plantejat a la passada reunió general pel Paco Puertas i sembla ser que ja estaven al cas, tenien les dades i ha comentat que està en vies de resolució. Per tant, el tema va quedar fora del nostre àmbit (com a mínim mentre ningú aporti noves idees i/o suport).

E.      Repartiment de menjar preparat. Se li va comentar que ens havíem assabentat pels informatius i per internet que a barris com Ciutat Vella o Arc de Triomf s’estan formant grups de voluntaris que preparen menjar i també el recullen de restaurants o botigues col·laboradores, i els reparteixen diversos díes de la setmana a gent que ho necessita. Li vam demanar qué li semblaria i si creu que podría tenir sentit fer alguna acció similar al nostre barri, a la qual cosa ens contesta que el perfil de persones a les quals va dirigit aquest menjar (majoria indigents) en principi no és el mateix que es dóna en el nostre barri.

Article del New York Times en relació a la situació de crisi a Espanya



Us fem arribar enllaç amb article del New York Times titulat: “La gana en augment a Espanya”:    http://tinyurl.com/cah8gt9

Inclou fotos força impactants: http://tinyurl.com/cl57dvc

Fa referència a un informe de Cáritas Internacional també en anglès: http://tinyurl.com/cajkukm    “11 milions d’espanyols en risc de ser pobres i gairebé 30.000 sense llar”.

Tot seguit transcrivim una traducció lliure d'aquesta informació:


Regressió d’Espanya mentre augmenta la recerca de menjar als contenidors.
MADRID – Una tarda qualsevol. Una dona d’aspecte jove regira en una pila de caixes fora d’una botiga de fruites i verdures al barri obrer de Vallecas, quan es fa fosc.

A primera vista, sembla que sigui una empleada de la botiga.  Però no. La jove està buscant en les escombreries el seu dinar. Ja ha trobat una dotzena de patates velles però encara comestibles i les carrega en el seu carret.  "Quan no tens suficients diners", diu, negant-se a donar el seu nom, "això és el que hi ha".

La dona, de 33 anys, explica que havia treball a correus, però se li havia acabat el subsidi de l’atur i que estaba passant amb 400 euros al mes, al voltant de 520  dólars.  Està compartint amb uns amics un pis que a dures penes té aigua i electricitat, mentre recull "de tot una mica" de les escombreries quan tanquen les botigues i el carrer es queda buit.

Aquestes tàctiques de supervivència son cada cop més comune, amb una tasa d’atur superior al 50 % entre els joves i les  famílies tenen cada cop més adults sense treball. El problema és tan creixent que una ciutat espanyola ha recorregut a la instalació de candaus als contenidors d’escombreries dels supermercats com a mesuraa de “precaució per a  la salut pública”

Un informe d’enguany  de  Cáritas, diu que al 2010 van repartir aliments a prop d’un millón de personas, més del doble que al 2007. Aquesta xifra va augmentar de nou al 2011 en 65.000 persones.

A mesura que Espanya  intenta desesperadament complir els seus objectius pressupostaris, s’ha vist obligada a emprendre el mateix camí que Grècia, introduint una mesura d’austeritat rere una altra, retallant llocs de treball, salaris, pensions i subsidis, inclús quan l’economía continúa en recessió.

Més recentement, el govern va pujar  l’ IVA tres puntos, fins el 21 % a la mayoría dels  productes, i dos puntos en molts aliments, fent que la vida sigui encara més difícil per a aquells que es troven al límit. Poc consòl a la vista, doncs els governs autonòmics, davant la seva propia crisi estan retallant en una ampli ventall de serveis que abans eren gratuïts, com els menjadors escolars per a famílies de pocs ingressos.
Cada cop a  més persones, el menjar dels contenidors les ajuda a arribar a fi de mes.

"Va en contra de la dignitat de les persones haver de buscar el menjar d’aquesta manera", va dir Eduardo Berloso, funcionari de Girona, la ciutat que ha tancat amb pany els contenidors dels  supermercats. El Sr. Berloso va fer aquesta acció després d’escoltar  als treballadors socials i veure ell mateix una nit "el gest humilant d’ una mare amb fills mirant al seu voltant abans de rebuscar dins dels contenidors".

L’informe de Cáritas recull també que el 22 % de les llars espanyoles viuen en la pobresa i que unes 600.000 no tenen cap tipus d’ ingressos. I s’espera que aquestes xifres continuin empitjorant en els próxims mesos.

Al voltant d’un terç dels que busquen ajuda, segons l’ informe, mai havien anat a un menjador  benèfic ni eren usuaris del banc d’aliments abans  que esclatés la criss econòmica. Per a molts d’ells, la necessitat de demanar ajuda és molt vergonyosa. En alguns casos, les famílies van als repartiments d’ aliments de ciutats veïnes  per a què  els seus amic i coneguts no els vegin.

Fa poc, a Madrid, quan un supermercat estaba a punt de tancar en el barri de “Entrevías” de Vallecas, una petita multitut es preparava per a llençar-se a sobre dels contenidors d’escombreríes que treien al carrer. La majoria va reaccionar amb enuig per la presència de periodistes. Finalment,  pocs van aconseguir alguna cosa, doncs els camions de les escombreries van marxar en qüestió de minuts

Pel matí, en un mercat majorista, homes i dones de totes les edats esperave i carregaven amb el que havien pogut recollir al matí. Alguns insistíen en què havíen comprat els aliments, si bé allà el menjar no es sol vendre  a particulars….

D’altres van admetre alimentar-se mitjançant els contenidors. Victor Victorio, de 67 anys, un immigrant del Perú, va explicar que ve amb regularitat per a trovar fruites i verdures que llencen a les escombreries. Va perdre la seva feina a la construcción al 2008,  viu amb la seva filla i contrivueix amb tot el que trova –avui amb pebrots, tomàquets i pastagangues– al manteniment de la seva llar. "Aquesta és la meva pensió".

Per als comerciants que tenen negocisa la zona, la vista de la gent que  busca entre les restes es fa molt dura. "No és agradable veure el que està passant amb aquestes persones", va dir  Manu Gallego, gerent de “Frutas Canniad”. "No hauría de ser així."

A Girona, el Sr. Berloso va explicar que l’objectiu de bloquejar els contenidors era mantenir a les persones sanes i animar-los a aconseguir menjar en els repartiments d’aliments i menjadors de beneficencia autoritzats. A mesura que es van col·locant els candaus als contenidors, es van solicitant voluntaris per a informar a la gent i animar-los a que s’apuntin als  serveis socials i a l’ajuda alimentària. Va comentar també que abans de prendre aquesta decissió, entre 80 i 100 persones havíen estat rebuscant als contenidors amb regularitat, i probablement molts més esperen aquests aliments llençats a les escombreries per a sobreviure.

Però amb l’assumpte dels panys, el Sr. Berloso va crear una mena de revolta a tota Espanya, a on la crisi econòmica alimenta les protestas cada cop més, destacant-ne la fam. 

Un grup d’alcaldes i sindicalistas del sud d’Espanya, a on l’atur és molt superior a la mitjana, es van protagonitzar fa poc uns assalts a lo “Robin Hood” a dos supermercats, carregant los carrets amb aliments bàsics i presionant per a donar més aliments als necessitats. Més d‘una dotzena de persones s’enfronten a judici per aquesta acció. Però no s’enpenedeixen i sembla ser que tenen molt recolzament local. "Prenem una mica de menjar i la donem a les famílies que están passant per un momento molt difícil. Si això és robar, jo sóc culpable",  va ser la resposta de Francisco Molero del Sindicat Agrícola de Treballadors, als mitjans de comunicació locals. 

Alguns polítics diuen que els cadenats de Girona són en realitat per a la protecció de la imatge de la ciutat, la qual plena d’edificis medievals i pintorescs carrers empedrats d’un molt bé conservat antic barri jueu, obté la major part dels seus ingressos pel turisme.

"Els treballadors sociales o els agents podrían enviar a les persones al centre de distribució d’aliments sense haver de tancar els contenidors”, va dir Pia Bosch, una regidora socialista de Girona. "És com matar una mosca amb  un tret de canó".

La taxa d’atur continua essent relativament baixa a Girona - 14% -  sobre tot, en comparació amb el 25% del conjunt del país. No obstant, cada cop hi ha més i més famílies sense recursos. Dels 7.700 aturats de Girona, el Sr. Berloso diu que el 40% s’han quedat sense ajudes.  Molts d’ells, va comentar, són "gent que mai van pensar trovar-se en aquesta situació".

Ramón Barnera, que dirigeix  els programss de Cáritas a Girona, va explicar que la organización es va donar compte que la vergonya és un factor que impideix que les persones surtin a  demanar menjar.  Així que fa tres anys, va ajudar a crear llocss de distribució d’ aliments que se semblaven més als supermercats, retirant de l’exterior dels edificis la paraula “caritat”. "Busquem un sistema que doni dignitad", va dir el Sr. Barnera. "Això no és fàcil per a les persones."

Fa poc, Juan Javier, de 29 años, que havia vingut a recollir llet, pasta, versures i ous d’un dels centres de distribución, va ser un dels pocs que va voler comentar les seves circumstàncies. Ex impressor,  ha estat sense feina durant dos anys. "M’agradaria tenir una feina", va dir, "i no ser aquí".

En un menjador proper, en Toni López, de 36 anys, menjar en silenci el dinar gratuït amb la seva núvia, la Mónica Vargas, de 46 años, esteticista. La parella es va quedar fa poc sense llar un cop passats dos mesos de retard en el lloguer. "Tota la nostra vida hem estat gent  treballadora", va dir el Sr. López. "Estem aquí perqué sóm persones decents. L’amo ens  exigía el lloguer, així que vam dir: Aquí te les claus". El Sr. López, que treballa esporàdicament a les cuines d’alguns restaurants va dir que te una germana, però no li havia demanat ajuda. "No puc soportar haver de dir-li", va comentar. "Sempre m’he mantingut. Sempre he pogut sortir endavant. Això és nou".

Informe de Cáritas. Aquest informe sobre la pobresa al país ha estat notícia nacional després de la seva sortida, revelant aquestes xifres alarmants. 

Bruselas, 23 de febrero de 2012 –Els diaris espanyols están fent servir l’ informe de Cáritas  per a advertir a la gent de la terrible situació.  
La organització diu que el 22% de les llars espanyoles viuen sota el llindar de la pobresa. I el 30% s’enfronta a greus dificultats per a sobreviure fins a final de mes i consumir menys carn o usar menys calefacció de la necessària.

"Hi ha més gent pobre que l’any passat, i són més pobres", va dir el secretari general de Cáritas Sebastián Mora. "La pobresa és més generalitzada, més intensa, més crònica  i està creant una societat polaritzada en la qual la diferència entre rics i pobres és cada cop més gran.

"Si els murs de contenció social desapareixen, la pobresa es dispararà", va dir.

L’informe també diu que les llars amb  adults joves figuren entre els comdemnats a la major quantitat de dificultats. "Al voltant de 580.000 espanyols, gaire bé  el 3,3% de la població, no està rebent cap sou.
I l’Institut Nacional d’Estadística diu que el 30% de la població està encarant problemes greus per a arribar a final de mes i el 42% no pot fer front a despeses imprevistes.
El Sr. Lorenzo també va dir que hi ha 3,5 milions de vivendes deshabitades, però 30.000
sense llar. Els ciutadans estan utilitzant el 34% del seu pressupost per a pagar les seves hipoteques i el 7% de la població no pot pagar les despeses de la llar a temps.
"L’església està fent tot el posible pear a ajudar a combatre la pobresa i la Conferència Episcopal de Espanya donarà 5 milions d’ euros a Cáritas España", va dir  Mora. "Però l’Església ha de fer molt més."

divendres, 21 de setembre de 2012

BUSQUEM DISSENYADORS GRÀFICS



Necessitem l'ajuda d'algún voluntari que tingui coneixements en disseny gràfic, dissenyar i maquetar  tríptics, cartells, fulls de difusió, etc., de manera que arribem a fer una millor difusió (cosa molt important) de la tasca que fa La Sagrera Es Mou, 

Si vols col·laborar amb nosaltres en aquest vessant, ens pots contactar al correu electrònic:

CRIDA DE VOLUNTARIS PEL PROJECTE PERSONES GRANS, GRANS PERSONES


Per al projecte "Persones Grans, Grans Persones" es necessiten voluntàries i voluntaris per a fer companyia a persones grans. El compromís consisteix en dedicar-los-hi un mínim d'un parell d'hores a la setmana. Si ho podeu fer, poseu-vos en contacte amb Elena Bigas al telèfon 932 314 801 ó bé al mòbil 652 796 618.

dimecres, 5 de setembre de 2012

TORNEM A LA FEINA


La Sagrera es Mou torna a reprendre la seva activitat per posar els fonaments de les accions a dur a terme els propers mesos, amb la clara i única intenció d'ajudar i ser útils a la cada vegada més nombrosa gent del nostre entorn que pateix els efectes d'una crisi econòmica que, lluny d'apaivagar-se, es va estenent com una taca d'oli.

Davant d'aquest fet constatable en tants i tants detalls,  creiem que l'àmbit de barri es un dels  més adients per organitzar-nos i estar al costat dels nostres veïns i veïnes  que ens necessiten i per fer-ho possible et demanem la teva col·laboració i implicació en la mesura que puguis.

De moment, t'esperem demà a les 20.00 hores a La Nau  Ivanow (sala de juntes - 2on pis),

Quim Terré
LSEM