TOLERANCIA CULTURAL?
Segons la definició del Diccionari Pompeu Fabra:
tolerància
f
Actitud teòrica i
pràctica de qui respecta les conviccions d’altri en matèria religiosa,
política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals,
i no n’impedeix l’exercici.
Segons la definició
que podem trobar a la WIKIPEDIA:
“Tolerancia se
refiere a la acción y efecto de tolerar. Como tal, la tolerancia se basa en el respeto hacia lo otro o
lo que es diferente de lo propio, y puede manifestarse como un acto de
indulgencia ante algo que no se quiere o no se puede impedir, o como el hecho
de soportar o aguantar a alguien o algo. La palabra proviene del latín tolerantĭa, que significa
‘cualidad de quien puede aguantar, soportar o aceptar’.
La tolerancia es un valor moral que implica el respeto
íntegro hacia el otro, hacia sus ideas, prácticas o creencias,
independientemente de que choquen o sean diferentes de las nuestras. En este
sentido, la tolerancia es también el reconocimiento de las diferencias
inherentes a la naturaleza humana, a la diversidad de las culturas, las
religiones o las maneras de ser o de actuar. (…)
Es
un concepto relacionado con el respeto y con la consideración ante las acciones u
opiniones de otras personas cuando éstas difieren de las propias o se
contraponen al marco personal de creencias. La tolerancia se erige como un valor
básico para convivir armónica y pacíficamente. No sólo se trata de respetar lo
que los demás digan o hagan, sino de reconocer y aceptar la individualidad y
las diferencias de cada ser humano. Se considera que la tolerancia constituye
la base de la buena convivencia entre personas de diferentes culturas, credos,
razas, y modos de vida.”
La tolerància, dons, es un
valor positiu i desitjable. Preguntes que ens podem fer al respecte:
·
Hi ha dos parts implicades: el tolerant i el tolerat. La
mateixa definició de tolerancia, no indica una situació de prepotencia/superioritat
d’un envers l’altra?
·
Podem dir que la tolerancia no va més enllà de demanar
una situación de paciencia i calma demanant a tolerant i tolerat que aceptin
les diferencies entre ells sense demanar-lis la plena aprobació de les seves
caracteristiques?
·
No implica la convivencia pasiva entre persones entre les
que existeixen grans diferencies culturals, una displicencia i fredor envers
l’altre? Noves cultures que han arrivat de les quals no en sabem res, que
ocupen el mateix espai però en compartiments estancs: xinesos, musulmans, etc.
·
Quins lligams establim amb les noves comunitats
vingudes?
·
Tenim la mateixa qualitat de tolerancia envers totes les
cultures?
·
La intolerancia no te res a veure amb el poder adquisitiu
del que ve de fora?
·
Assimilació? Integració?
·
Totes les cultures són iguals de valuoses i per tant
respectables i defendibles?
·
Podem dir que amb una més gran diversitat dins
d’una comunitat, no hi ha una menor tasca comunitaria, menys xarxa social i
menys confiança entre les persones?.
·
La tolerancia cultural es una extensió del sistema
lliberal d’iguals drets per tots, sense importar llurs diferencies personals
com raça, religió, sexe, condició económica, edat, creencies politiques.
No vol dir que els considerem el model a
seguir per la resta de cultures?
·
Hem de mantenir, això dit, la tolerancia amb aquellles
cultures allunyades de les llibertats i drets personals?
·
Utilització del hijab (mocador de cap), l’ablació,homofobia
legalitzada, etc.
·
“La convivencia tolerante necesita una serie
de valores compartidos y aceptados por todos como una condición indispensable y
que está por encima de las culturas que allí conviven —las leyes del país, por
ejemplo, deberán aplicarse a todos por igual, con mínimas concesiones
culturales.” Leonardo Girondella.
Març 2017